Pollancre dels Torrents
Característiques
El pollancre té un tronc estret, recte i grisós, dotat d’unes costelles negres que apareixen a mesura que l’arbre es fa adult. La seva copa és, en general, oberta, poc densa i estirada, i es caracteritza per la presència de fulles verdes per les dues cares. A finals de primavera les llavors, envoltades d’una abundant borra cotonosa, donen lloc a una gran catifa blanca en dipositar-se sobre el terreny.
És un arbre de fulla caduca, amb peus masculins i femenins diferenciats. A causa de les seves necessitats hídriques, s’acostuma a trobar prop de rius, torrents i indrets amb presència d’aigua. El pollancre és de creixement ràpid i baixa longevitat, ja que rarament supera el centenar d’anys.
Usos
La seva fusta és d’un color groc blanquinós, elàstica, molt tova i poc densa, per la qual cosa s’utilitza per a la fabricació de caixes d’embalar, llumins, escuradents i pasta de paper.
Curiositat
Durant molts anys, l’escorça dels pollancres joves s’ha fet servir per combatre el mal de cap lleu, a mode d’aspirina natural.
Pollancre dels Torrents
Aquest pollancre, o xop, com s’anomena popularment en aquestes contrades, destaca per la seva alçada, de més de 35 metres. Creix a tocar de la llera del torrent i, malgrat tenir alguna branca seca, presenta un bon estat de conservació. Té un perfil allargat, amb un tronc desproveït de branques durant els primers metres i recobert d’una escorça fortament estriada. A la part alta del tronc apareixen branques disperses que donen lloc a una copa esclarissada però amb una amplada força important.
Situat a la zona de taules més propera al torrent i a la carretera, aquest arbre és el més alt de tots els que formen el grup d’arbres catalogats de Vimbodí i Poblet, i també un dels de major capçada.
| Perímetre del tronc a 1.30 m | 2.60 m |
|---|---|
| Perímetre a la base del tronc | 4.95 m |
| Alçada | 35.70 m |
| Amplada de la copa | 23.55 m |
Situació:
Coordenades GPS de l’aparcament:
X, Y: 337907, 4584481 (Aparcament de l’Ermita dels Torrents)
Lon, Lat: 1º3’39.8167”, 41º23’43.9355”
Coordenades GPS de l’arbre:
X, Y: 337929, 4584432
EL VIGILANT DEL CANYAR
A aquells d’allà dalt, jo els hi dic els pretensiosos. Sempre amunt, amunt! Què es pensen? Que arribaran al cel, potser? Tants anys que presumeixen de tenir i encara no han aprés que no es tracta de créixer només en una direcció! Tots allí juntets, fent conxorxa, sempre en tramen alguna. Es pensen ser de classe alta perquè són més a prop de la Verge; per això s’estan tan drets i enravenats. Al principi només eren dos, els van plantar en acabar l’ermita; després van augmentar la família. I és clar! La gent els veu de seguida, els mira, els admira i ells, encantats, no s’immuten, però ja sé jo que l’autoestima els creix a marxes forçades.
A mi m’ha tocat la xicalla, els berenars a la font, les caigudes al torrent –quan corre l’aigua per sota la passera, que cada vegada menys– les corredisses dels nens, els renys de les mares... Ells són els xiprers altius, però jo sóc el pollancre –el xop, com diuen per aquí– de capçada ampla, de branques acollidores, que es vincla amb el vent. Ells tenen tres-cents anys i presumeixen de senyorejar l’ermita, però jo ja era aquí quan un pagès va trobar la imatge de la Mare de Déu al canyar, allà recte el nas.
I si no hi era, m’ho hauré imaginat;
ens passa a vegades als arbres
que de tant i tant pensar
l’entrellat no podem treure
entre ficció i realitat.
I tot i que avui, de canyes poques,
de fa un temps ençà
m’he promès que seria
el vigilant del canyar;
no vull que res se m’escapi
si mai més torna a passar.
Mes ara tinc un problema,
que de tant i tant atalaiar
els ulls em fan pampallugues
i l’espinada se m’ha torçat.
