Cedre del Jardí dels Salesians
Característiques
El cedre és un arbre de fulla perenne, escorça grisenca, tronc robust i forma piramidal. Les branques naixen del tronc horitzontalment, amb l’extrem inclinat cap a terra. Per diferenciar aquest arbre d’un pi, cal fixar-se en les fulles: en el pi s’agrupen per parelles, i en el cedre ho fan d’una en una, o bé en grupets. Les pinyes d’aquesta espècie són llises i arrodonides i contenen llavors amb una ala membranosa que afavoreix que, en la maduresa, siguin dispersades pel vent.
Usos
La fusta de cedre s’utilitza per a fer olis essencials, i també per fer encens.
Curiositat
Ateses les seves propietats, l’oli essencial de cedre pot ser aplicat en animals com a repel·lent d’insectes.
Cedre del Jardí dels Salesians
L’imponent cedre del Jardí dels Salesians supera els 30 metres d’alçada. Presenta un bon estat de conservació, i només són secs els extrems apicals d’algunes branques. S’hi observen les cicatrius de branques tallades en ser malmeses per ventades, fet que provoca un cert desequilibri en la forma de la copa.
Se situa a l’entrada al recinte del Monestir de Poblet, acompanyat d’altres espècies vegetals, dins d’un jardí privat al recinte dels Salesians, gestionat per aquesta congregació religiosa. Al costat d’aquest cedre va existir-ne un altre encara més gran, que va ser arrencat de soca-rel per la forta ventada del 24 de gener de 2009.
| Perímetre del tronc a 1.30 m | 4.64 m |
|---|---|
| Perímetre a la base del tronc | 6.58 m |
| Alçada | 32.00 m |
| Amplada de la copa | 20.60 m |
Situació:
Coordenades GPS de l’aparcament:
X, Y: 339403, 4582684 (Aparcament del Monestir de Poblet)
Lon, Lat: 1º4’45.9190”, 41º22’46.7722”
Coordenades GPS de l’arbre:
X, Y: 339434, 4582815
EL CEDRE I LA ROSA
El cedre va enamorar-se de la rosa. Ell tenia dos-cents anys, ella només dos dies. El cedre, a la rosa, amb la seva mirada de càmera lenta amb lent d’augment, no deixava de contemplar-la nit i dia, dia i nit; somniava despert, prendre-la suaument en una branca i ascendir-la fins al seu cim per ensenyar-la al món, per ensenyar-li el món. La rosa, al cedre ni l’afigurava; ves si n’era de petit el seu!
Els dies de la rosa van passar, l’esplendor, la gràcia, l’encís, i el cedre va veure consternat com els seus pètals es marcien, primer un a un i després tots. Finalment, una insignificant glopada de vent la va fer caure a terra.
No havia vist mai tan abatut el cedre. Alacaigut, trist i melancòlic no aixecava el cap de terra i no trobava consol en res. Tot allò que abans l’omplia de vida en el nostre Jardí dels Salesians, havia perdut el valor per a ell. Amb discreció vaig moure les meves branques de saüc per poder fregar les seves; només era un arbust jo, i més jove, però sabia quelcom que potser el cedre encara no havia hagut de comprovar: que els mals d’amor sempre han estat difícils de curar. El cedre, des de les altures em va mirar i va parar orella.
-N’hi haurà d’altres, Cedre.
I vaig afegir, encara matxucat pel meu últim desengany.
-I no t’hi capfiquis, que totes són iguals.
El cedre va trigar anys a agafar peu i recuperar-se. Només després d’haver passat tant de temps va voler tornar-se a mirar les roses. El roser de la seva rosa havia mort i va haver d’atalaiar lluny per trobar-ne un altre. No tant, tanmateix. Va descobrir-lo a l’altra punta del jardí i abans que el roser, va albirar les roses. Uns quants anys més mirant-se les roses i jo ja veia que el cedre tornava a ser el de sempre –potser altra vegada enamorat?– Un vespre el cedre va posar la seva branca més baixa sobre la meva més alta i em va dir:
Tenies raó, Saüc, totes són iguals. Aquestes, totes són iguals, però cap d’igual a la meva.
