Figuera de la Finca de les Muralles
Característiques
La figuera és un arbre caducifoli d’escorça llisa i grisenca. Té la copa densa, arrodonida i sovint molt ramificada. Les fulles són molt característiques: palmades i grans, peludes i aspres, de color verd fosc a l’anvers i coriàcies i més pàl·lides al revers.
Cultivada des de temps antics, la figuera es torna silvestre amb facilitat en terrenys secs i assolellats amb sòls humits i profunds. Les parts verdes de l’arbre contenen làtex, substància que s’espesseix en entrar en contacte amb l’aire i que pot produir reaccions al·lèrgiques de caràcter lleu si entra en contacte amb la pell.
Usos
Antigament, el làtex de la figuera s’utilitzava per quallar la llet, combatre la càries dental i tractar les berrugues.
Curiositat
La figuera va ser una de les primeres plantes cultivades per l’home, fins i tot abans que el blat, l’ordi o els llegums.
Figuera de la Finca de les Muralles
Gaudeix d’excel·lent salut. Es manté en aquest indret des de fa molts anys, qui sap si per l’ombra que produeix el seu dens fullatge els mesos càlids de l’any, o bé pels seus fruits. L’escorça presenta poques estries, i al tronc s’hi conserven les cicatrius de les branques tallades temps enrere.
La finca rep el seu nom de la muralla exterior de Poblet que delimita la vinya, que gestiona l’empresa Torres. A prop de la figuera es troba la Granja Mitjana, originària de l’època romana i lloc on es van instal·lar els monjos que, al segle XII, van arribar la zona per fundar-hi el Monestir de Poblet.
| Perímetre del tronc a 1.30 m | 4.72 m |
|---|---|
| Perímetre a la base del tronc | 6.58 m |
| Alçada | 8.50 m |
| Amplada de la copa | 13.20 m |
Situació:
Coordenades GPS de l’aparcament:
X, Y: 339403, 4582684 (Aparcament del Monestir de Poblet)
Lon, Lat: 1º4’45.9190”, 41º22’46.7722”
Coordenades GPS de l’arbre:
X, Y: 338963, 4582709
COM UNA REINA
Sóc un arbre mediterrani, quin gran regal! Els veïns de dalt que tant aprecien les nostres platges, poc saben on resideix l’essència de la Mediterrània. I vosaltres que ho sabeu? Diu la saviesa popular que la Mediterrània desapareix on no hi creix una figuera i no hi brama el ruquet. Per això, tot el que s’explica de mi té com a escenari les terres que envolten aquest mar.
Per començar, sóc el primer arbre amb nom propi que s’esmenta a la Bíblia –l’altre, l’arbre de la vida, ja veieu que té un nom abstracte i espiritual– i ja se m’hi atorga una utilitat: les meves fulles són les encarregades de tapar les vergonyes d’Adam i Eva expulsats del paradís. Després d’això vaig viure un temps –i no sabria dir quant– en l’anonimat, però aviat els grecs em van rescatar. Grecs, romans i molts altres pobles de la Mediterrània em van considerar símbol de fecunditat, de fertilitat i també d’hospitalitat. Això explica que jo sempre estigués present en les entrades dels pobles i de moltes cases.
Més endavant, vaig caure en desgràcia perquè Jesús em va maleir. No a mi particularment, sinó a una avantpassada meva, però com pesa la consciència col·lectiva en la meva espècie! Quasi tant com en la vostra! Es veu que Jesucrist, acalorat de caminar pel desert, tenia set i va veure una figuera. S’hi atansà per saciar-se amb les figues i en comprovar que no n’hi havia cap, es va enutjar tant que la va maleir. Després només va faltar que Judes es pengés d’una figuera per acabar-ho d’adobar. Segurament, per aquest motiu diuen que els cristians no ens estimen gaire.
Només és un rumor. Dono fe que a collir les meves figues, quan estan al punt , hi acudeix tothom, cristians i pagans.
Jo, a diferència dels meus companys, sempre lamentant-se d’estar sols, sola visc com una reina: enmig del sembrat, en un marge, entre les esquerdes d’una roca, a la punta d’un bosc espès, o com aquí mateix, enmig d’una vinya. Què més puc demanar que aixecar-me imponent per damunt d’aquests ceps, eixamplant la vista i albirant l’horitzó?
Només hi ha una cosa que supera la meva acceptada solitud i és, oh paradoxa! la companyia. Però no pas la companyia d’altres arbres, no. A mi m’agrada la vostra companyia, la dels homes, les dones i els nens. Jo no necessito ni adobs, ni fertilitzants i ben poca aigua. Força sol, això sí, i famílies, famílies senceres a l’ombra de la meva capçada, xerrameca i discussions, xivarri de canalla empaitant-se i fent-me pessigolles a la soca, l’aroma dels seus plats a l’hora de dinar, veure’ls dormir plàcidament la migdiada... Aquest és el meu millor revitalitzant, les famílies a la vora. De tant en tant una dosi de famílies i sempre em trobareu amb les fulles verdes i fresques i les figues dolces i sucoses. Ja ho sabeu, sempre que vegeu una figuera, acosteu-vos-hi sense por; vosaltres i ella en sortireu beneficiats. I també, que vingui Jesucrist i ho vegi, que per una figuera borda que va ensopegar, no cal que ho paguem totes, oi?
