Pi dels Fontanals
Característiques
El pi blanc és l’arbre mediterrani per excel·lència. Té les fulles aciculars i agrupades de dues en dues. Bona part de les pinyes perduren en la capçada de l’arbre fins al moment de la descomposició, per la qual cosa resulta relativament fàcil distingir-lo d’altres espècies de pins. El pi blanc conforma aproximadament el 20% dels boscos catalans. Pot arribar a viure entre 250 i 300 anys, i no resulta gens estrany trobar-lo de forma aïllada.
Usos
Aquesta espècie és una gran productora de resina, matèria primera a la indústria química per a la fabricació de vernissos, aiguarràs o gomes adhesives.
Curiositat
En cas d’incendi, en entrar en contacte amb el foc les pinyes (seròtines) s’obren per afavorir la dispersió de llavors i propiciar, així, la regeneració del bosc cremat.
Pi dels fontanals
Presenta un bon estat de conservació, malgrat tenir alguna branca seca. El tronc el recobreix una escorça fortament estriada que el protegeix i, tot i que parteix d’una sola unitat, al cap d’uns metres es divideix en dos eixos de gran volum.
El pi està situat darrere d’una pallissa, en un bosquet elevat i envoltat de camps de cultiu, al paratge dels Fontanals, dins la partida del Corregó. La seva situació fa pensar que, segurament, l’arbre va ser conservat per l’ombra que oferia als pagesos en les estones de repòs. També se l’anomena pi del Corregó o pi del Trinitat.
| Perímetre del tronc a 1.30 m | 4.22 m |
|---|---|
| Perímetre a la base del tronc | 6.74 m |
| Alçada | 24.27 m |
| Amplada de la copa | 20.40 m |
Situació:
Coordenades GPS de l’aparcament:
X, Y: 336451, 4585316
Lon, Lat: 1º2’36.3427’’, 41º24’9.9375’’
Coordenades GPS de l’arbre:
X, Y: 335411, 4585314
VOLAR
Els ocells de mes branques
no se saben espavilar
cadascun té una paranoia
espinosa de curar.
El pit-roig pateix d’insomni,
el gaig no calla mai més,
d’ací d’allà va la tórtora,
l’estornell té por al pagès
i, monògama, la garsa,
sense rubor diu, només,
que de mascles, en vol tres.
Tots m’expliquen les misèries
i jo els dono un consell a tots:
poseu-vos a volar prompte,
i tots els mals se us hauran fos.
Qui fos ocell amb ses ales!
Qui pogués el cel solcar!
Aquests consells que els dono,
jo no me’ls puc adoptar,
que les arrels són cadenes,
fa llargs anys que hi sóc lligat.
No sé si els ocells somnien,
si en traurien l’entrellat
si els hi dic que tinc un somni
des de la més tendra edat:
Quan a la nit, tothom calla
i ens envolta la quietud,
jo tanco els ulls i somnio
somnio en un cel atzur;
que les branques em són ales,
i les arrels, propulsió.
De primer volaré en cercle
per damunt del Corregó,
després solcaré l’aire
i cap a la plaça Major.
Vimbodí no veu remuntar-me,
és de nit fora del somni,
hores de son profund,
i mentre no arribi l’alba
planaré de prop, de lluny.
Del Pont de les Orenetes,
baixaré a les Fonts del Gorg,
del campanar a les Roques,
i enfilaré més amunt.
En diuen d’aquestes branques,
les del Pi dels Fontanals,
els ocells que aquí reposen
no saben la veritat
i es que quan ells s’hi aturen
puc sentir la llibertat.
